També proposem com a material didàctic per als xiquets les rondalles. Cal dir que una rondalla és un relat o narració en prosa que normalment es transmetia oralment. Té caràcter anònim i conta fets imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats. Els valors suprems de l'amor, la fidelitat i l'amistat són temes molt comuns.
És interessant treballar les rondalles a classe ja que es poden treballar els valors abans anomenats. Podem fer reflexions amb els xiquets per a destacar la importància de l'amistat i l'amor per la nostra família i amics.
Als xiquets els agrada molt els contes on apareixen personatges que siguen herois i podríem relacionar els herois de les rondalles amb herois actuals.
A més, podem fer un joc amb ells on aparegan els diferents personatges de les rondalles: l'heroi, la princesa, etc. Un exemple seria un joc de psicomotricitat on cada xiquet puga representar un paper i tinguen que passar per moltes proves per a rescatar a la princesa.
D’altra banda cal dir que els animals agraden molt als xiquets i és molt divertit fer les veus dels animals quan contem una rondalla.
Amb les rondalles de costums podem treballar la resolució de conflictes de forma realista i amb les rondalles meravelloses podem treballar la imaginació i creativitat dels xiquets.
A continuació, proposem un exemple de rondalla destinada a segon cicle d'Educació Infantil.
Aquesta pàgina ens permet a més de llegir les rondalles, escoltar-les. Les rondalles que es presenten en aquesta pàgina estan dividides i classificades per edats, i a més podem treballar les rondalles realitzant una sèrie d'activitats, després d’ haver-les escoltat. Les activitats platejades et permeten jugar amb l'ordinador, llegir i muntar els contes, pintar les imatges
A continuació us deixem diverses rondalles valencianes que hem trobat:
Existeix la creença que el dia deu de juliol, a les dotze del mig dia, l'aigua de la mar es fa dolça.
Es conta que en la serra vivia un xica molt bella i dolça a la qual li agradava molt la mar. Tant que es passava els dies contemplant-la i no se'n cansava mai. Ella tenia una gran pena perquè volia viure a la mar, i per això es passava els dies plorant. Pel dia el sol li preguntava:
- Per què plores?
- Perquè m'agradaria viure dins la mar.
- Però això no pot ser. A la mar sols viuen els peixos.
I la jove continuava plorant. I per la nit la lluna li preguntava:
- Per què plores?
- Ai, que jo voldria viure a la mar.
- Però això és impossible, xiqueta, ni pots viure a la mar ni tocar el cel amb la mà. Va, va, no plores més.
Però la jove no tenia consol. De tant que va plorar, que en aquell lloc va brollar una font, les aigües de la qual davallaven a la platja de l'Antina.
Un dia va aparèixer un mag que li va pregunta perquè plorava i la xica s'ho va contar.
- Doncs no cal que plores més, que el teu desig serà satisfet.
I en eix moment la xica es convertí en un sirena. Al principi la xica es sentia feliç però després s'adonà que així no podria veure al seu amant que vivia a la serra. Aleshores arranca en plors de bell nou. Ara ja no hi havia remei, ja no tornaria a veure al seu amant.
A causa dels llàgrimes, tots els anys el deu de juliol l'aigua de la mar és fa dolça.
Catacrac catacric
conte contat
conte finit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada