Dora era una xicoteta mona que vivia en la sabana Africana. Tenia una obsessió des que era xicotet per volar. Per un altre costat estava Titre, un voltor amic seu que no volia volar i els seus pares estaven molt preocupats.
Dora ho havia intentat tot per volar; moure els braços molt ràpid, usar grans fulls com a ales, botar des de l’arbre més alt. Açò últim li va costar uns dolors d’ossos durant uns quants dies.
Tornant al problema de Titre, a Dora se li va ocórrer que podia enganyar-li un poc i obligar-li a volar. Ho va portar al màxim alt del canó i una vegada allí ho va espantar. Els pares de Titre estaven prop per si hi havia algun problema. L’esglai del xicotet voltor va ser majúscul i amb els nervis va agafar Tití amb les seues fortes urpes abans de caure. Va aletejar feixugament com va poder i quan pareixia que anava a estavellar-se, va remuntar amb Tití encara en les seues potes.
Al principi Dora cridava solta’m! solta’m! però quan es va veure a tanta altura cridava NO EM SOLTES! NO EM SOLTES! A poc a poc ambdós amics es van anar relaxant i van començar a desfruitar del vol. Va ser el més emocionant i bell que havia sentit Dora en tota la seua vida. No obstant això Titre pensava que no era per a tant això de volar i se li va llevar la por de seguida.
Gràcies a un afortunat accident Tití va complir el seu desig de volar i per descomptat Titre va agrair la seua ajuda portant-li sempre a on i quan ell volguera. Dora es va convertir en la primera mona voladora de la sabana Africana i potser del món sencer.
El massatge de la selva
Aquest massatge consisteix en posar als xiquets assentats amb les cames obertes en cercle i anar fent els següents moviments al de davant:
En l’esquerra: Pugen les aranyetes. Pugen les serps. Pugen los formigues. Pugen els elefants.
En el pèl: Comença a ploure.
En la cara: Cauen gotetes.
En la cara tombats tots cap a després de: cauen les gotetes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada